L’EXPLICACIÓ dels AGENTS RURALS

El Regidor de Medi Ambient Pep Pujol, a petició de l’Associació ens ha facilitat una trobada amb el cap comarcal d’Agents Rurals, Enric Meià,  perquè ens informés de la situació de la plaga de senglars. Ens ha fet una interessant exposició que nosaltres hem demanat si podia repetir-la davant dels veïns de Canadà que podríem convocar. El regidor ha dit que això no és possible, que no està previst, que la seva feina no és facilitar aquest tipus d’informació. Li hem demanat que revisi el protocol i que sigui possible reble informació de primera mà dels tècnics i experts. Que la gent ho necessitem.

El senyor Enric Meià ens ha dit, entre moltes altres coses, que contra la plaga dels senglars no s’hi pot fer gairebé res. És un problema de tot el país. La fórmula és abatre’ls. Però això no tothom ho veu bé i ni tan sols els mateixos caçadors (que poden anar al senglar tots els dies de la setmana) estan disposats a fer-ho per les limitacions que té la llei de caça (una llei franquista de l’any 71), i per la mala premsa que sol tenir la seva activitat. A part de trobar-se un bosc ple de bicicletes, caminants i cavalls. Per organitzar una batuda, cal que l’Ajuntament ho demani i que el cos d’Agents Rurals ho aprovi. En el cas del nostre barri, per poder-ho fer, caldria empènyer amb gossos els senglars riera amunt i,  un cop dins el bosc, abatre’ls. Es pot fer.

Els senglars s’han escampat per on hi ha aigua i menjar disponibles. El seu nas els indica perfectament on hi ha aquests  recursos: cases, boscos, rieres i torrents. Aquí troben aglans, petits rosegadors, arrels, aigua…  Per molt netes que tinguem les parcel·les i la riera, que no és el nostre cas, no aconseguiríem foragitar-los del tot perquè la densitat d’animals és molt gran. I s’ha comprovat que poden amb tota mena de tanques. Només podríem minimitzar una mica la plaga.

Pel que fa a la matèria orgànica de les escombraries i al menjar per als gats ferals aquí podríem incidir els veïns: no deixar escombraries fora del contenidor ( si els senglars no els tomben) i no deixar menjar de gats a la vista. En tot cas damunt d’un pilar o en la branca d’un arbre. En això l’Ajuntament podria intervenir disposant unes plataformes d’una certa alçada on arribin els gats i no els senglars. Però també seria només una petita mesura.

La gàbia de control de gats que hi ha prop de la parada del bus és un experiment que ha funcionat. Per què no se’n posen més? Diu el Regidor que aquesta gàbia està instal·lada en una propietat municipal. I no és pot demanar permís a un propietari privat per instal·lar-ne més?

S’estan fent proves d’esterilització de femelles però encara son experiments de laboratori, una mica lluny de poder-se implantar. Fer un producte esterilitzant que es pugui barrejar amb el menjar també té el perill de poder afectar cérvols, guilles…

El Regidor ens va preguntar si l’Associació demanaria una batuda i li vam dir que nosaltres comunicàvem el malestar dels veïns però que no podíem decidir sobre un tema com aquest.

Ens hem de mentalitzar que vivim al bosc i que només podem limitar una mica l’expansió dels senglars i auto protegir-nos. Abans, quan aquest bosc nostre era un terreny agrícola i forestal, les persones i les bèsties ocupaven el seu espai amb un cert equilibri. Ara la vida ha canviat i hem de buscar solucions intel·ligents.

Podeu trobar més informació a www.senglar.cat   

AAVV

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *